Divendres 31 de desembre. 21:07 h. Arriba el primer enginyer. Havia estat una setmana dura. Durant els darrers cinc dies els estudiants de l'ETSEIB havien estat sotmesos als parcials, un període a l'estil del Ramadà àrab en que deixen de comportar-se "normal" (entre cometes, cal recordar que són enginyers) per passar a "enzular-se".
Aquest terme definit pels etòlegs relata com després d'aixecar-se i berenar s'asseuen davant els apunts fins hora de dinar, i ho repeteixen per sopar. Només mengen i estudien. En les escasses ocasions en que abandonen el pis l'únic que fan és anar a la Universitat a fer un examen, "un menys", pensen, i amb por de que el sol els pegui per la cara, tornen al pis a "enzular-se" de nou.
Després d'aquesta setmana, quan tot acaba, senten una buidor interior: massa temps sense un objectiu clar per empar-lo. És aquest el moment més idoni per fer un soparillo, i així va esser.
Després de l'aparició de'n Carlos a les 21: 07h van anar venint altres companys. El forn semblava la caldera d'un transatlàntic, no havíem treta una pizza i ja n'entrava una altra.
 |
| A ne'n Xuso (esquerra superior) en Piris (esquerra centre) i a n'Edu (dreta) se'ls envà sa flapa. En Guiem (esquerra inferior), esteia fart de tots noltros. |
El matí següent, després d'anar a berenar i d'adesar un poc es pis, vaig partir cap a Cornellà, on el tío Manolo celebrava els 70 anys, amb mare, dona, fills, néts i un nebot segon mig postís, jo ^^.
De seguida en Roc i jo vam connectar ràpidament, i és que salvant els quinze anys que ens separen, som força iguals: Bola de Drac, STAR WARS i ses "maquinetes", com diria sa meva padrina "Aleixa".
En Roc me va fer una entrevista sobre les meves naus de STAR WARS de Lego, em va demanar si quan vingués a Mallorca hi podria jugar i... si tenia novia! La pregunta del milió per fi va esser resposa!
En Biel és un bon germà gran, i tan trapella com el petit. El dissabte estrenava sabates noves, i ben feliç que estava. Ai quan na Encarna vegi com tenia el peu per fermar-se-les.
Després de dinar hi va haver temps per tot. Vam menjar el pastís, que va arribar in extremis (molt bo, per cert).
I vam poder escoltar un exitasso com Hey Jude a un tocadiscos antic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada