Al 110 de Rosselló hi vivim molt bé, no ens privam de res. El consens amb la neteja es manté força bé, no hi sol haver overbooking de rentadores i el pis el solem tenir bastant decent, tot i que quan jo cuin es sol necessitar mà de metge.
El nostre pis és un exemple de que quan ses coses se deixen clares des d'un principi no té perquè haver-hi problemes: Un cop per setmana es fa una passada a fons a les àrees comunes, per tant, al ser quatre, basta rentar un cop al mes.
Jo pos una rentadora per setmana i aprofit el dissabte matí per fer dissabte, com toca. Aspirador, canviar els llençols i, si ja toca, passar sa fregona (amb aigua i tot!).
Però lo més important, sa teca.
Cada setmana els quatre des pisito ens reunim als sofàs del menjador. Allà, amb poc més de cinc minuts posam en comú els dies que menjam o no al pis, si necessitam carmanyola per anar a la universitat i quin dia ens va millor fer aquell plat que fa tant que no feim. Habemus papa! Als deu minuts de seure ja sabem que menjarem i que soparem durant tota sa setmana.
En aquest moment el concili es trasllada a la cuina, revisam armariets i prestatges i comprovam què ens falta per fer els plats acordats. "Apunta paper de cuina!", "també falta Fairy?", "Com, que ja no mos queda nesquik!?!"
Amb la llista feta estimam quant ens gastarem, que solen ser entre 30 i 50 euros, i la majoria paguen, menys jo, que com que mai duc un puta duro damunt, m'atur a treure'n al banc de devora del Mercadona. Armats amb motxilles i un carrito ple de bosses de plàstic partim cap allà, tres a peu i en Joan amb bicicleta, que té un paper clau en aquest procés.
Jo sempre arrib un minut més tard que la resta degut al meu stop al La Caixa de Viladomat amb Rosselló. Al arribar els companys ja han ficat les motxilles a les taquilles, han tret un carro, i sovint fan sa xerradeta amb un excompany de sa resi. Sense més dilació començam el recorregut:
En Ramon mira sa llista, en Guillem condueix el carro i jo... jo faig de narrador al blog. Començam amb els primers passadissos: tonyina, arròs, cuscús, cigrons o llenties, llet, iogurts (oju!, naturals i de sabores!), cereals i galletes. Ens trobam en Joan, fent coa per es peix amb una senalla. En aquest moment ens dispersam, fruita, carn, formatge, verdura, bajoques (no, jo tampoc sabia lo que són: mongetes; QUE SÓN DE RAROS PER AQUÍ).
La caixa no deixa d'esser un espectacle, un a cercar les motxiles i el carrito, un carregant a la cinta, i algú cercant el despiste de darrera hora. Sol ser graciós quan el caixer ens demana pel tiquet del parking, pff... com si no poguéssim amb això:
Aqui teniu el sentit de la Bicicleta de'n Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada