Avui ha estat un dilluns especial. Com cada dia ha costat sortir del llit, la classe no ha estat res de l'altre món i encara quedaven les quatre hores de classe de la tarda.
Però avui ha vengut a dinar a ca nostra (un gran arròs a la cubana) una gran persona, una d'aquelles que degut a la seva personalitat i a la forma amb que veuen la vida val la pena tenir a prop. Una persona a qui malauradament he estat massa temps fora veure (aquelles coses que passen, sense saber ben bé perquè).
El senyor que s'amaga sota aquesta silueta barbuda és en David Navarro. En David estudia cine i és el màxim impulsor de CDC producciones, un canal de youtube que ha repartit mesos de rialles pel món. Ara va de projecte a projecte treballant de sol a sol.
En David és una persona d'esquena ampla i veu forta que amaguen un dels grans bromistes que he conegut. Un tipus molt peculiar amb qui vaig compartir 10 anys de classes i 4 de bàsquet,... vamos, que el tenia fins sa sopa xD.
Avui a les 14:12h ha sonat el timbre de casa, on s'ha presentat amb una barra de pa blanc i les dents ben esmolades per l'arròs a la cubana que l'esperava. Hem dinat i hem anat a fer el cafè, que s'ha allargat fins les 16:00h. He pensat que, com deien Els Pets, "D'aquí a un quart ja farà un quart que estic arribant tard". Lamentablement he hagut de partir, prometent, però, que el proper cafè no es farà esperar.
Com a bons "porciunculeros" hem parlat d'aquells meravellosos anys, dels professors, de l'avís de falta que li va caure a n'en David per xerrar amb una taquilla, del ja llegendari forat al la paret de n'Alberto Pons... Conversa d'homes... madurs?
La conversa s'ha anat dilatant i hem passat del passat al futur. Un futur en carreres distintes, però paral·leles: Sembla que aquest país s'està oblidant de la cultura, de l'art i de l'I+D.
Tanmateix a un país sense sanitat ni educació,
quin paper hi té el cinema, el teatre o la recerca?
Prometent-nos uns tirs i un cafè proper ens hem despedit, jo a la correcuita cap a classe i ell a fer temps per una reunió. Esper que t'hagi anat bé.
Tant de bo a tots ens vagi bé en el nostre camí, i que no passem por de fer els canvis, de que quan no ens agradi cap on anem, ens atrevim a canviar de perspectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada