L'any passat, tot i viure dins la UIB van passar moltes altres coses, i algunes d'aquestes van quedar pobrament retratades al meu mòbil. Amb les vacances de Nadal va arribar es cumple de n'Arce, que al 2013 va caure casualment la nit de Nadal.
El Nadal va venir acompanyat de tot el que es pot demanar, uns bons sopars i uns bons dinars, retrobar-me amb els amics de Barcelona (ara en sóc un d'ells fuck yeah!), i bé, a Ca n'Aleixa es Nadal és sinònim de timbeta de cartes. Apart d'això enguany vam tenir neu. Neu? Però si no va nevar deveu estar pensant! No va nevar a tota Mallorca, va nevar a Calvià, concretament ca Ca'n Garriga, ca sa meva tia (tot i que es meu germà diria que és Ca tots!). La neu no va emblanquinar tota la casa, sinó que es va concentrar en una habitació i en un aparell en concret. Mirau-ho:
 |
| N'Aleixa fa cara de dur bo |
Passaren les vacances ràpidament i en un tres i no res els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastià s'havien encès i s'havien apagat, i tocava apretar pels exàmens.
Vos explic, a l'èpoco d'exàmens l'Homo studiantens es transforma: És una època semestral en la qual perdem la noció del temps, del sentit del ridícul i de la higiène (qui no ha estat de divendres a dissabte enclaustrat amb el mateix pijama posat?). Enlloc de tots aquests sentits el teu cervell s'encarrega de crear un parell d'estòmacs més (jo me menjaria una safata de canelons sencera en exàmens) i una excessiva intolerància gàstrica al cafè.
 |
| Monyo típic d'un Homo studiantensis |
Passada la típica i agobiant tanda d'exàmens uns quants valents vam partir cap a València, al congrés d'investigació biomèdica, el primer congrés d'estudiants creat per estudiants. L'experiència fou genial, i tenc més que assumit que enguany repetiré. A més, es meu primor Toni viu en aquelles terres, i vam aprofitar per fer una quedadeta.
Com que tornar de València a Mallorca hagués estat massa normal vam decidir recalar a Barcelona, ciutat des d'on ara intent escriure quatre coses. Aquí vam coincidir amb na Marta i na Paula, i anant acoplant-nos de casa en casa i fent de guiri per la capital del Principat Passàrem el cap de setmana.
Les vacances de Pasqua van servir per continuar amb les timbes, aquest cop sense Neu (sort del pobre rentavaixelles) i per les panades, quina delicia. Com diu sa Padrina, "Hi podría haver un arbre que fés panades!".
Va arribar el maig i amb ell la meva primera exposició en públic. Fou al Clínic, la meva actual facultat, als premis de recerca Gemma Rossell. I tot i que el motiu de la visita era estríctament acadèmic, sempre hi ha temps per un parell de cervesses amb els bons amics.
El Col·lectiu Es Tallant va fer un dels seus primers actes, en donar suport a la vaga de fam per una educació digna duta a terme per Jaume Sastre. Aquest col·lectiu pretén unir a la gent de s'Arenal que estima la seva terra i les seves costums, i que està en contra de models insostenibles de turisme i de vida. Tenim clar que s'Arenal és un poble que mereix més del que té, i que el poc que té s'ha de conservar. Però bé, que m'envaig per les branques (com sempre).
El curs va acabar, però amb ell no la feina. En Fernando i jo passàrem un meset més trescant pels laboratoris.
Tot i que, com que era l'estiu vam tenir temps per tot:
 |
| Ens vam posar morats |
 |
| Vam fer una acampada light! |
Això sí, vam fer feina eh!!
L'agost arribava, i la primera setmana completa vam estar de monitors, amb un equipasso i uns al·lots que van fer de tot (bo i dolent).
Finalment em toca despedir-me de Sa Roqueta envoltada de la Marenostrum i partir cap a la península
 |
| S'altra "Sa Roqueta" |
Però que he de dir, al laboratori m'hi he trobat, molt molt a gust
I fins aquí el resum fotogràfic d'un any sencer!
 |
| Destacable l'estat lleonil d'aquest any 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada