Fent dissabte: Records d'un any sencer (PART I)

Totes les entrades d'aquest apartat venen inspirades per la neteja de la targeta del mòbil que ja comptava amb 1204 fotos... Així que enlloc d'esborrar, selecciono i explic les cosetes que m'han passat durant el darrer anyet:

Part 1: De lab a lab i tir perquè em toca

Quimica supramolecular

A principis de setembre del 2013, ja fa més d'un any, va començar la meva primera corranda per un laboratori. El primer en atrevir-se a obrir-me la porta de bat a bat fou en Jeroni Morey, del departament de química, a mi mai li estaré prou agraït. No només per la llibertat i per la oportunitat de treballar, sinó perquè gràcies a ell vaig desenvolupar la que sens dubte és la més important de les competències.

Les converses en el seu laboratori, la seva completa disponibilitat i la tremenda ajuda rebuda per tots els membres d'aquell grup (na Neus, na Kenia, n'Alberto, na Cristina, na Susana i en Rubén) han suposat la pedra angular de la meva estima a la poyata, que no, que poyata no és cap insult, és el nom que rep el banc de treball d'un laboratori.

Com deia, sense en Jeroni possiblement no m'hagues tirat a la piscina a parlar amb en Manel Esteller per gaudir de la beca de l'AECC, mai hagués demanat una col·laboració per seguir treballant a cultius, no hagues perdut classe per anar al #CIB2014 ni al Gemma Rossell. Acadèmicament crec que és, a dia d'avui, a qui li dec més, pel que va fer i per les portes que m'ha obert.

L'etapa a "Ca'n Jeroni" (tal i com definia el laboratori de química a ca nostra) va començar al setembre, i durant el primer mes vaig combinar la recerca bibliogràfica amb "el patito*". Des de l'octubre al desembre vaig estar amb la síntesi:

La síntesi consistia en una reacció A que es feia el dilluns, tres dies de rentat (fins dijous) i liofilització el cap de setmana. El dilluns següent s'avaluava el producte i es decidia què fer. Jo vaig sintetitzar nanopartícules nues, amb DMSA, amb DMSA 5X, amb DMSA+Fòlic, amb cisteïna, amb cisteïna 5X, amb cisteïna+Fòlic, amb cisteïna 5X, amb cisteïna+Raltitrexat i amb cisteïna+Raltitrexat 5x, finalment. En total deu setmanes de síntesi on es combinaven els infrarrojos i la teoria, les dialisis amb el laboratori i les liofilitzacions amb els caps de setmana. 

Passat el Nadal ens vam posar amb la caracteriztació a través de distintes tècniques i, finalment, entrava a la sala de cultius! Em tocava avaluar l'activitat antitumoral de les meves pilotes nanobolles, i així ho vam fer.

Cimera

No hi havia patitos que valguessin. Després dels exàmens i del congrés de València vam entrar al laboratori de Cimera, que forma part del CSIC. "Allà adalt" (es troba a la muntanya de Caubet) ens vam trobar a n'Esther, una rara avis en tota regla. Biòloga especialitzada en el linx ibèric dedicant-se a la biologia molecular! Impressionant, no? Més encara quan era capaç de dur alhora el seu projecte i el dels 3 alumnes que teòricament estàvem sota el seu càrrec. 

Però de qui em vaig enamorar (platònicament, es clar) era de "El calbo cabrón de la montaña" com ell mateix s'anomenava, en Víctor. És una persona entre un milió... una d'aquelles que fa el que cap multinacional, cap banc o cap organització pot fer: Tenir idees. Ell no té un currículum brillant, ni tones de publicacions a pubmed, però només de fer un cafè amb ell te n'adones que estàs xerrant amb algú diferent a la resta, algú que, si tengués els recursos necessaris, podria canviar (i millorar) el món. Amb ell vam treballar en teràpia gència contra la sida, fent productes de cloning.

GMOT

Al laboratori de GMOT no vaig estar-hi tant com hagués volgut. Massa coses a fer i massa poca motivació foren les causes de que assistís en comptades ocasions a aquest laboratori, intentant conèixer com l'albúmina era captada com a resposta a la leptina.

BioCàncer

S'havien acabat les classes i el TFG estava presentat, i el mes de vacances es va convertir en el mes de cultius. Amb en Fernando, el meu primer becari (si senyor!) vam estudiar com determinar la capacitat d'adhesió de les cèl·lules, obtenint resultats realment sorprenent en un temps tan curt com és un mes.

PEBC

Finalment, després del "parón" pel campament d'estiu de Badies, vaig aterrar a Barcelona i vaig instalar-me a l'Hospitalet, a l'IDIBELL. Certament passava molta de pena: "Un grup gran i potent estarà ple de mals rollos", i no podia haver estat més equivocat. Tan encantat he quedat amb na Montse, na Laia, n'Humberto, na Vanesa, en Mario i sobretot na Paula, sa meva subtutora, que m'hi quedaré un anyet en un laboratori, una raresa tenint en compte que sóc científicament molt promiscu. Aquí he treballat en elucidar el patró de metilació d'un supressor tumoral.

I aquest és el meu rodatge, em cito a mi mateix d'aquí un any a contar com ha estat el bienni.

*El patito és una fase típica en tot laboratori on tu ets un ànec recent nascut que vas perseguint a l'ànec gran per tot on va, observant i preguntant. Aquesta etapa és clau quan un no té experiència, però els laboratoris que empren massa aquesta tècnica solen patir una fugida massiva.