Aquest dijous el Doctor Setien (en Fer o en Ferchu) va complir 50 anys. En Fer és una persona única, mai ningú que el coneix ha tractat amb ningú com ell. Una persona que en quan arriba es planta un somriure d'orella a orella que li dura tot lo dia, toqui el que toqui. Mai té massa feina, mai es queixa i mai et diu no. Com a molt et diu:
"Lo siento Xiki, pero no sé hacer dos cosas a la vez, en veinte minutos hablamos"
En Fer és d'un poble proper a Burgos, però de ben petit es va mudar a Bilbao. Ell és la viva imatge que els bascs neixen on els surt dels collons volen. Ell treballa a cultius fora guants i extreu els vials del nitrogen líquid (a menys 80 graus) amb la mà nua, mentre la resta, sota l'atenta mirada de na Mila, ens posem la màscara de soldador i els guants d'expedició al pol Sud.
Com a bon basc va comparéixer el dia del seu aniversari amb la mòdica xifra de 10 Kg d'arròs amb llet, "para que lo probéis y eso". Poc es podia esperar que unes hores més tard l'esperaríem a la part d'abaix d'un restaurant proper a Plaça Catalunya.
I és que ell irradia una bondat i una felicitat que s'havia de premiar, i aquesta fou la manera en que, tant la gent que fa dècades que el coneixen com els que tot just hem aterrat com jo vam voler dir-li:
"Fer, ets molt important, ens encanta el dia a dia amb tu".
El dia següent es presentà amb unes quaranta tauletes de xocolata, reafirmant els seus orígens, i que ocho apellidos vascos no és cap broma.
Si voleu saber com una persona amb uns gens definits pot convertir-se en basc, llegiu això:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada