Corrandes barcelonines

Som a dilluns

Cont els dies que queden

Per trepitjar s’illa meva

i no pens en res pus

Hi somii, les veig

Les ombres de la Serra

I les clapes que els nuvols

Dibuixen a terra

Mentre bufa llebeig

Vull agafar l’ocell d’acer

I creuar la mar nostra

I arribar al lloc planer

Som a dilluns

i no pens en res pus

Tenc ganes de fer tantes coses que un cap de setmana no és res. Anhel sentir la remor del foc esquinçant les branques d’ullastre mentres amb un trinxet anam fent trossos de sobrassada, allà damunt s’era. Tenc ganes, moltes ganes de sentir aquella melodia tan endomassada i fina que fan s’escodra i es tallant. Sentir com un glop fred d’herbes dolces ompl boca i esperit mentre l’himne de Riego sona a Ca’n Voltat.

Tenc ganes de passejar vora la mar, notar com la saladina torna al lloc que li pertoca, com el cabell s’enreda a mercè del vent, com els ulls brillen en veure la silueta de les muntanyes que ens protegeixen de la Tramuntana.