Por

Un conjunt de sentiments

que d'estar ben tancats

suren i es mostren

erissen la pell.

Sentir de bell nou

la complicitat de monitors

i l'afecte de minyons

que no responen a "Ei al·lots".

Aquella escalfor

que t'omple el cor

quan una jove

et demana un petó 

de bona nit,

vol despedir-se

abans de dormir.

Sentir vibrar les cordes

sentir riures i emocions

i tornar a veure estels

gràcies, Sant Isidor.

Sóc a Caldes d'Estrac envoltant de nins i monitors, en un ambient nou i, alhora, extranyament familiar. Ara, a les acaballes de l'acampada, sona el Sense Tu de Teràpia de Shock. M'és impossible no tornar-hi.

No tornar a Lloret, a aquell tendre 2011, aquells quatre dies amb na Bet, amb na Paula, amb els Alambres. Ha canviat tant tot en quatre anys... Na Bet anava a començar Biologia i ara l'acaba, i els meus nins són monitors. I aquestes quatre primaveres m'han allunyat de casa i des moli. Enyor aquelles tardes, aquelles cervesses que s'allargaven fins hora de sopar, enyor aquelles caminades vora la mar, d'aquella bassa d'oli blava, d'un blau autèntic i no d'aquest ocre barceloní.

Enyor i agraeixo. Agraeixo les coses viscudes i l'oportunitat brindada a viure'n de noves. Però tenc por de crear lligams, por d'oblidar-me.