Som a dilluns

Cont els dies que queden

Per trepitjar s’illa meva

i no pens en res pus

Hi somii, les veig

Les ombres de la Serra

I les clapes que els nuvols

Dibuixen a terra

Mentre bufa llebeig

Vull agafar l’ocell d’acer

I creuar la mar nostra

I arribar al lloc planer

Som a dilluns

i no pens en res pus

Tenc ganes de fer tantes coses que un cap de setmana no és res. Anhel sentir la remor del foc esquinçant les branques d’ullastre mentres amb un trinxet anam fent trossos de sobrassada, allà damunt s’era. Tenc ganes, moltes ganes de sentir aquella melodia tan endomassada i fina que fan s’escodra i es tallant. Sentir com un glop fred d’herbes dolces ompl boca i esperit mentre l’himne de Riego sona a Ca’n Voltat.

Tenc ganes de passejar vora la mar, notar com la saladina torna al lloc que li pertoca, com el cabell s’enreda a mercè del vent, com els ulls brillen en veure la silueta de les muntanyes que ens protegeixen de la Tramuntana. 

Por

Un conjunt de sentiments

que d'estar ben tancats

suren i es mostren

erissen la pell.

Sentir de bell nou

la complicitat de monitors

i l'afecte de minyons

que no responen a "Ei al·lots".

Aquella escalfor

que t'omple el cor

quan una jove

et demana un petó 

de bona nit,

vol despedir-se

abans de dormir.

Sentir vibrar les cordes

sentir riures i emocions

i tornar a veure estels

gràcies, Sant Isidor.

Sóc a Caldes d'Estrac envoltant de nins i monitors, en un ambient nou i, alhora, extranyament familiar. Ara, a les acaballes de l'acampada, sona el Sense Tu de Teràpia de Shock. M'és impossible no tornar-hi.

No tornar a Lloret, a aquell tendre 2011, aquells quatre dies amb na Bet, amb na Paula, amb els Alambres. Ha canviat tant tot en quatre anys... Na Bet anava a començar Biologia i ara l'acaba, i els meus nins són monitors. I aquestes quatre primaveres m'han allunyat de casa i des moli. Enyor aquelles tardes, aquelles cervesses que s'allargaven fins hora de sopar, enyor aquelles caminades vora la mar, d'aquella bassa d'oli blava, d'un blau autèntic i no d'aquest ocre barceloní.

Enyor i agraeixo. Agraeixo les coses viscudes i l'oportunitat brindada a viure'n de noves. Però tenc por de crear lligams, por d'oblidar-me. 

La imatge latent

Mires, romies, penses

i imagines

fins trobar el precís moment

per disparar rabent

i crear una imatge latent

Aquelles formes, aquells colors,

la composició que veus,

els sentiments que vius;

és una imatge que creus

però encara inexistent,

simplement,

és una capa d'halur d'argent.