Fa cinc dies va tenir lloc un eclipsi de Lluna, un moment on la terra s'interposa entre el Sol i el nostre satèl·lit, projectant-ne una ombra sobre aquesta.
Com sempre que es dóna un esdeveniment de la natura d'aquest tipus, mai cau bé. Nit de ressaca electoral, i la pitjor nit per allargar, la del diumenge, una nit que sempre és el preludi de moltes hores de feina. Per si fos poc, durant tot el cap de setmana els niguls anaven i venien, amenaçant d'esser els botxins d'un fenomen tan espectaculars. Malgrat tot, el despertador va quedar posat a les 4:20h, i aquests foren els resultats:
Durant la matinada no aturava de sonar-me al cap la cançó de Joan Dausà, "El veurem junts". Malauradament aquesta corranda la vaig viure sol, amb el fred tacte de la D300 en hores intempestives.
Ja per acabar vull deixar per escrit un fragment que vaig escriure en pujar, mentre berenava, quan el rellotge tocava gairebé les sis del dematí. No se n'ha de fer massa cas, no ha tengut cap retoc quan el cervell ha tornat a reiniciar-se, s'ha respectat la paraula viva, defensada a ultrança per Joan Maragall, una cosa ben dificil pels que procuram esser científics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada