Quan un segueix la rambla cap a la mar i tomba cap a l'esquerra en el moment adequat pot topar-se amb l'església de Santa Maria del Pi. Tot i que, com diria na Bet, "a ca nostra no i creiem molt amb aquestes coses", és un lloc bastant curiós, farcit de paradetes i terrasses de bars que donen vida a la Barcelona primerenca.
Des d'aquesta placeta hi surt el carrer petritxol, on l'olor a xocolata calenta de distintes botigues antigues fa que se't faci la boca aigua.
 |
| Els ocells són empresonats al carrer petritxol |
 |
| Una bona becadeta |
 |
| De vegades el contrast entre els negocis autèntics i els zomis són fàcilment retratables |
I aquesta caminada, mig a posta mig fora voler, sempre ens acaba duent a dos llocs, dos dels millors llocs d'aquesta ciutat, la Plaça de Felip Neri i la Catedral. Aquí deixo l'escriptura. Les imatges ho diuen tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada