Els encants de Barcelona: La Ciutat Vella

Quan un segueix la rambla cap a la mar i tomba cap a l'esquerra en el moment adequat pot topar-se amb l'església de Santa Maria del Pi. Tot i que, com diria na Bet, "a ca nostra no i creiem molt amb aquestes coses", és un lloc bastant curiós, farcit de paradetes i terrasses de bars que donen vida a la Barcelona primerenca.

Des d'aquesta placeta hi surt el carrer petritxol, on l'olor a xocolata calenta de distintes botigues antigues fa que se't faci la boca aigua.  

Els ocells són empresonats al carrer petritxol

En aquesta Barcelona cosmopolita hi ha espai per tot, des dels negocis més antics i amb més encant als típics souvenirs escampats per tota l'àrea de la ciutat, als quals els manca l'ànima.

Una bona becadeta

De vegades el contrast entre els negocis autèntics i els zomis són fàcilment retratables

I aquesta caminada, mig a posta mig fora voler, sempre ens acaba duent a dos llocs, dos dels millors llocs d'aquesta ciutat, la Plaça de Felip Neri i la Catedral. Aquí deixo l'escriptura. Les imatges ho diuen tot.

La Lluna de Sang

Fa cinc dies va tenir lloc un eclipsi de Lluna, un moment on la terra s'interposa entre el Sol i el nostre satèl·lit, projectant-ne una ombra sobre aquesta. 

Com sempre que es dóna un esdeveniment de la natura d'aquest tipus, mai cau bé. Nit de ressaca electoral, i la pitjor nit per allargar, la del diumenge, una nit que sempre és el preludi de moltes hores de feina. Per si fos poc, durant tot el cap de setmana els niguls anaven i venien, amenaçant d'esser els botxins d'un fenomen tan espectaculars. Malgrat tot, el despertador va quedar posat a les 4:20h, i aquests foren els resultats:

Durant la matinada no aturava de sonar-me al cap la cançó de Joan Dausà, "El veurem junts". Malauradament aquesta corranda la vaig viure sol, amb el fred tacte de la D300 en hores intempestives.

Ja per acabar vull deixar per escrit un fragment que vaig escriure en pujar, mentre berenava, quan el rellotge tocava gairebé les sis del dematí. No se n'ha de fer massa cas, no ha tengut cap retoc quan el cervell ha tornat a reiniciar-se, s'ha respectat la paraula viva, defensada a ultrança per Joan Maragall, una cosa ben dificil pels que procuram esser científics.