Festes de Gràcia

La Vila de Gràcia, i li diuen vila per alguna raó. 

Dones majors mudades passejant, vells de tota la vida asseguts sota l'atenta mirada de turistes orientals i uns carrers engalanats que donen vida a un dels barris més vistosos d'aquesta ciutat. 

Pels carrers de la Vila hi passeja gent de tota mena, des de punkies que estan als casals d'ocupes a hippies que estimen més a algunes plantes que a les persones. 

Cada plaça és un petit món, on la música, el cinema o la màgia li donen vida. Allà es retroben els nins del barri tot jugant entre ells, sembla que fa tota una vida que no es veien. I és que el mes de juliol, a ulls d'un nin, és molt llarg, sense preocupacions ni feines. Mentre juguen al parc els pares mantenen una conversa alhora que vetllen que cap al·lot prengui mal. 

Barcelona els primers dies és hostil i crema, però tal vegada aquest petit poble dintre de l'urbs, la seva forma verbenera de viure la vida i aquestes dues personetes van fer que no fos dura la meva acomodació a la nova llar.

A més, aquell primer cap de sertmana em va permetre tornar a posar-me al dia amb la D300, i fer qualque foto acceptable en un nou decorat:

El Camí cap al canvi

Moviments i tremolors a les festes

Presentació

Enguany, després de vint-i-una primaveres, m'he mudat. He partit de sa Roqueta cap a l'altra banda del mar, amb l'objectiu de crèixer, com a científic i com a persona.

Durant com a mínim un any viuré a Barcelona, on cursaré el màster de Biomedicina. Viuré amb 2 mallorquins i mig, amb en Guillem Aulet, un llucmajorer i s'arenaler per l'estiu (ja me cau bé això); en Joan, amic íntim des de fa més d'un lustre; i en Ramon, que de tant viure amb mallorquins ja sap lo que és el tumbet, el trempó o les quelitas.

Enguany viuré i conviuré amb tres persones que tenen un cervell molt més analític i lògic que el meu, dos enginyers i un arquitecte. Hauré d'acostumar-me a tornar a sentir parlar de trigonometria i a anar amb cura de no travelar amb cap maqueta... Quines ganes!

 En el moment en que escric aquestes línies estic assegut a la sala, que està més o menys adesada, tot sol amb la televisió de fons. D'aquí només tres dies la casa estarà plena de gent... Com vull que arribi diumenge!

L'objectiu principal d'aquest altre blog és que els meus tíos, cosins, pares, i sobretot sa meva padrina, n'"Aleixa", puguin llegir què és el que fa el seu nét per terres catalanes. Dic altre perquè m'he iniciat en un projecte que m'il·lusiona molt, un blog de divulgació, que podeu veure aquí:

http://divulgacio.blogspot.com.es/